La ciutat sense llei per a ICV

Les ordenances són per a tots els santboians?

No recollir i retirar els excrements de l’animal són 150 euros que a més d’un li ha tocat pagar.

Ara va el Regidor Delegat d’Educació i Civisme, Luis Pérez (màxim responsable en la matèria a Sant Boi) i es posa a col•locar banderoles a elements del mobiliari urbà no destinats a ser suport de mitjans de difusió o de l’expressió, on l’ordenança diu que sense autorització comportarà la imposició de sancions als responsables per part de l’autoritat municipal de 150 euros. I dic jo, quan la infracció la realitza la pròpia autoritat, la sanció qual és?

Sant Boi va aprovar fa uns mesos un CODI ÈTIC per a una administració que garanteixi els drets i els deures dels ciutadans i les ciutadanes en relació a la convivència a la ciutat. On és la RESPONSABILITAT en la realització del treball diari i dels PROPIS actes, i en el respecte als deures i les normes del candidat a alcalde de Sant Boi Luis Peréz signant d’aquest codi?.

Luis Peréz va escriure al seu bloc “La Seguretat Ciutadana, mirada des de l’esquerra, és un conjunt d’accions encaminades a protegir i potenciar la convivència amb una òptica proactiva; és a dir, es tracta de posar en marxa polítiques per sensibilitzar, conscienciejar i educar i, en últim terme, reaccionar davant els conductes delictives o incíviques. “

La nit del 14 d’abril, alguns membres de la llista d’ICV per Sant Boi (1,3, 4,6, 11,12, 18) van passar de les ordenances penjant banderoles per tot Sant Boi a llocs on l’ordenança ho prohibeix. Que bon exemple per a la ciutadania!!!. Això si és política innovadora per sensibilitzar i educar!!!!.

Ens vam riure quan els infractors de trànsit els agafen per penjar al youtube els seus delictes. O d’altres acomiadats de la feina per penjar fotos al facebook de festa estant de baixa.

Seguin aquesta línia, també els membres d’ICV han penjat les fotos de les seves infraccions al facebook.

El Viure ens torna a fer Riure

Suposo que tothom entèn que significa ser el diari “oficial” de l’ajuntament. Significa en tot cas, donar cobertura a entitats, fer ciutat, comentar allò interessant que succeeix a la nostra ciutat i fer la funció que ha de fer un servei públic.

Doncs en la publicació d’aquest mes, amb una portada que al·ludeix als quatre anys d’adminitració local, s’ens regala el Viure més extens en pàgines d’aquest format -que van estrenar l’any passat- i a sobre ens fan rebre el catàleg publicitari més gruixut que hem rebut des de nadal amb els de joguines del Toys’r’us. Una vergonya. No s’havia vist res així des dels anys del No-do.

A sobre, si us engresca l’activitat didàctica que us proposo, us insto a comptar quans fotògrafs freelance han participat a aquest número. Veureu com a sobre en properes dates electorals algú dirà que no s’invertirà en propaganda electoral… Si ja ho han fet amb els nostres diners!!

Ah… i una altra entretinguda activitat. El primer, les persones, com diu algun slògan de l’ajuntament… és cert! Com en Jaume Bosch és persona surt a totes les fotos! A veure qui em pot dir quantes vegades surt l’alcalde al número d’aquest mes… Espero respostes!

Una nova cultura de la despesa….

Aquest títol  tant maco apareixia la portada del Viure al passat mes d’abril. Crisi. La paraula crisi apareix a tots llocs i ens fa por. Fins i tot a aquells que vetllen pel ciutadans de sant boi i que cuiden de nosaltres els hi fa por. I per això ara diuen que intentaran administrar els recursos d’una manera més lògica. Que vol dir això? Que fins ara han tirat els diners?

Però bé, deixant aquesta relexió de banda ens centrarem en aquesta nova política d’estalvi, cosa de la que el nostre amic Jaume en sap molt -recordem que era empleat d’una caixa d’estalvis-.  A aquell magnífic i teatral acte anomenat Passem comptes el senyor Somriures -aixi coneixem a Jaume Bosch, que per cert, és del millor que hem tingut a Sant Boi (imagineu!)- assenyalà que en els últims anys el pressupost municipal ha baixat un 23%. I això són molts diners! És evident que el que rebem no és culpa de ningú de l’ajuntament però si l’ús que es fa del pressupost. Per començar sería bó preguntar-se si els sous d’aquells que estem a l’ajuntament es corresponen amb la feina feta. Si la feina que s’ha de fer és passar-se dues hores al Gater o el Set i tornar cap a casa a les tres potser algú hauria de fer una pensada. I no parlo dels pobres administratius, ni del servei d’arxiu, ni del senyor que hi ha a la porta. Parlo d’aquells que pugen cap a dalt i fan veure que treballen però que no saben res d’un poble que els hi demana compromís i coherència. Parlo d’aquells que es passen les hores organitzant pic-nics oficials i festetes, enlloc de baixar a fer feina de camp, parlant amb els ciutadans i obrint-se als santboians, que són el públic més agraït, ja que una vegada rera altre et tornen a votar.

En quant a la despesa e subvencions hi han certs dubtes en quant si els diners es destinen a fins socials ja que la manera de justificar les mateixes és amb tiquets i memòries econòmiques, enlloc de fer-ho amb indicadors qualitatius i de resultats. En aquest sentit hem d’anar amb compte. ja que certes macroassociacions santboianes es transformen poc a poc en una autèntica maquinària econòmica que esdevenen una cosa semblant a una empresa.

I per cert, acabant amb l’article que hyem començat. El mateix anava acompanyat d’unes fotos d’un coneguda fotògrafa freelance. Si voleu us dic quan cobra aquesta senyora. No seria més lògic que algú de comunicació establís aquest rol?

Des del cel Santboià.

El lluitador

Amics amb caràkter

Tot superheroi sap que tenir amics es fabulòs. I tenir-los a l’ajuntament molt més. L’altre dia, voltant per diversos equipaments municipals vaig notar que a l’espai destinat als flyers municipals hi abundaven tot tipus de paperassa de tipus publicitari. ¿Com és possible que a espais destinats a la difusió de les entitats i de les activitats municipals hi hagi propaganda ? No estic dient que hi trobès  un paper amb ofertes de supermercat, no es això… el que si que vaig trobar són els expositors del magazine “Caràkter Santboià” de l’agencia de publicitat Punto y aparte o els magazines o publicitat diversa de l’agència Mithos. No penso que no hi hagi de tenir un espai tot això, però el que em crida l’atenció són les diferències de tracte amb unes publicacions i unes altres. Si el “Carácter” i la de “Mithos”  hi són que és el que fa que publicacions gairebé pioneres com Nas de Barraca  no tinguin permís per deixar les seves publicacions a la nostra ciutat. O tots o ningú.

I és que és cert. Si tens un amic a l’ajuntament tens possibilitat de negoci, fent publicitat gratuïta del teu producte i a la vegada incloent publicitat a dins de la mateixa publicació. Un negoci rodó a l’abast d’uns quants.

Agafa el meu 0,7% i corre

Si alguna cosa m’agrada de veritat és la capacitat de l’ésser humà per ajudar els altres i en moments com els que estem visquent és una pauta que tots els ens públics han de complir. Parlem de la cooperació.

Hi ha un munt d’entitats que es dediquen a la cooperació i a Sant Boi en tenen el lloc idoni per a la realització dels seus projectes. Per començar estaria bé explicar als lectors del bloc que Sant Boi disposa d’una Regidoria de Cooperació, Solidaritat i Pau que té uns costos força elevats. Cal un departament sencer per aquests temes? Ja comencem malament.
Com a bons ciutadans, l’Ajuntament és soci del Fons Català al Desenvolupament, i a  l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE). Això comporta unes quotes força elevades (molt i molt elevades) i la participació a diferents projectes que tots els santboians, vulguin cooperar o no, paguen.
Em sembla molt i molt bé aquesta aposta per la Cooperació però apostaria per mesures que garanteixin ajut i a la vegada un millor estat de les arques municipals. Recordem el munt de projectes que aquest any el municipi ha deixat en l’estacada per falta de recursos econòmics.

• A part de la mencionada Regidoria disposem d’ un Centre de Recursos i Documentació per a la Solidaritat al que destinem 24.000 euros més pel seu manteniment i gestió. No podria fer aquesta feina la mateixa Regidoria?
• <Aquests 24.000 euros podien ser reutilitzats en veritables associacions de cooperació i solidaritat de Sant Boi, que enguany passaran el curs 2010 amb subvencions molt i molt baixes i que fan tasques meravelloses al nostre poble.
• A sobre es de tenir molta barra que un munt d’associacions de fora del nostre poble SI que es beneficiïn de les subvencions de la nostra vila com ara la  Fundació Josep Comaposada,  Asociación Cooperacció. No es just que les del poble les vegin magres. I a sobre no consta que les mencionades entitats facin activitats al nostre poble i tampoc tenen la seu a Sant Boi.
• Una altre solució podria ser la destinació de les recaptacions de diferents activitats per a projectes solidaris santboians com ara l’aportació de nou-cents noranta-sis euros (996 euros), equivalent a la recaptació del concert de la Mostra de Jazz, celebrat el dia 28 de novembre de 2008 a Can Massallera  a la Fundació La Marató de TV3 destinada aquest any a la investigació de les malalties mentals greus. Això es va fer i es força positiu que després dieu que el lluitador només diu coses negatives.

I seria  molt dur assabentar-se d’altres coses com que, en el marc dels agermanaments, una entitat folclòrica de la nostra vila ha rebut una mica més de mil euros per portar una verge del seu poble. Seur i els missagers són molt cars, nois. A mi m’han portat un piano fa poc per 200 euros! I a més si jo he pagat la verge la vull disfrutar a casa de tant en tant.

La veritat es que dona la sensació de que a sota la Cooperació n’hi han altres  conceptes com ineptitud, manca de coneixement sobre el que és prioritari i una tendència natural cap a sortir molt bé a les fotos.

Animalades a la Puríssima

Passejant per la fira amb les meves super-cames pensava en els pobres animals. Resulta que, com alguns sabeu, es presentà una moció anomenada Ciutat contra les curses de braus i amiga dels animals a un ple al que vaig assistir del mes passat. No em sembla malament que algú es preocupi pels animals, però de moment no en tenim aqui a Sant Boi cap Plaça de Braus ni cap Ganaderia. En tenim temes de medi ambient molt més interessants com la conservació de Sant Ramon o la qualitat de l’aigua. Apliquem polítiques de proximitat.

M’agradaria saber per quina raó aquests amics d’ERC es dediquen a iniciatives tan absurdes com aquesta, ja que a Sant Boi no en tenim cap festa taurina -ni falta que ens fa-. I a sobre demanen la retirada del programa Tendido 5 de Radio Sant Boi, que només informa a aquells que els hi agrada el món de la tauromàquia. No crec que un programa de ràdio faci mal a ningú. Necessitem sentit comú i desenvolupar un sentit de la tolerància que alguns no tenen. La llibertat d’expressió hauria d’estar guarantida a un mitjà públic de tots els santboians.

No crec en el món del brau, però no crec que sigui pitjor que imatges com aquestes. Als cavalls segur que els hi encanta arrosegar sacs. Ningú s’ha

plantejat que potser els cavalls de l’arrossegament, les gallines de la Puríssima o els gossos de la exhibició canina ho passen malament? Però clar, el folclore català ha de ser respectat -cosa amb la que estic d’acord-. El que passa es que molts, si poden trepitgen le tradicions dels altres i no miren les seves que potser tenen tant d’incorrectes. Penseu en Els Tres tombs…I es que ser antitaurí està de moda i queda molt bé. Els nostres regidors haurien de procupar-se per temes locals i deixar de banda aquest judicis mediàtics que haurien de resoldre al Parlament de Catalunya. Tenim temes molt urgents al poble que necessiten de la nostra atenció i no si ens agraden els braus o no.

Us continuo observant des dels cels santboians

P.D. Ah… per cert, no us perdeu la propera vegada que aterri un Circ aqui a Sant Boi. Hi ha un circ paral·lel protagonitzat pels amics de Iniciativa.

+animalades:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/151856

 

Amb les escombreries a sota de la catifa (I)

El lluitador sap que al món polític es molt important allò que es veu i que molt sovint tot allò que el ciutadà no veu, per imperceptible es deixa passar. El problema es que a vegades tancar amb clau una sala plena de problemes santboians no és més que tapar-lo com aquell que amaga la pols a sota la catifa. Tota persona que sap d’allò net considera que no és una bona opció.

Parlem primer d’una suposició, o d’una veritat que només cal ser comprovada, i que el lluitador sap perque ho veu tot i està a tot arreu. Tots sabeu que des de fa temps Sant Boi disposa d’un centre d’art a l’antiga biblioteca de Can Castells. Doncs bé, durant aquest temps hem pogut gaudir d’autors molt reconeguts com Miró, Brossa, Chillida i molts d’altres. Resulta que sempre que hi ha hagut una d’aquestes expos l’ajuntament ha comprat una peça de l’autor concret. Segurament penseu que, una vegada acabada l’exposició pertinent, un comité d’experts agafa aquesta peça que tots els santboians hem comprat la guarda amb molta cura a un dipòsit preparat per a aquest tipus d’obres, tan vulnerables a l’aire, a les temperatures i al factor humà. Doncs estarieu molt equivocats, ja que no fa molt he sentit dir que totes aquestes hi són obres apil·lades a una petita cambra tancada amb clau a dins d’un magtazem perdut i oblidat. Apil·lades, sense cap tipus de sentit estètic ni de conservació, com un munt de quadres d’aquests que es venen als mercadillos de segona mà. Plens de pols i sofrint les característiques d’una sala que segurament s’utilitza per guardar els productes de neteja. KH7, pato WC i un Chillida de mols milers d’euros.

Suposo que a Miró, a Chillida i a Brossa no els hi agradaria veure l’estat de les seves obres. O a lo millor es tracta d’una nova tendència de l’art. Convertir en pols les obres d’art.

Continuo sobrevolant la ciutat.

Qui hi ha darrera de l’escena musical santboiana?

Qui te un amic te un tresor, i qui te un tecnic de cultura al costat te la sala de l’or del British Museum. Com es possible que si n’hi han dotzenes de propostes musicals a sant boi els qui toquen siguin sempre els mateixos? Jo no he dit res. Vosaltres ho esteu pensant.

Estem parlant d’un grup que es diu en catala Who are? o Qui hi ha? que des de fa unes dates porten tota l’ajuda i el suport de l’ajuntament. Fins i tot l’amic Jaume va als seus concerts i la pagina municipal fa campanya per la seva presencia a Ortigueira. El lluitador no te cap problema amb el grup ja que la musica que fan es força bona pero creu que tots  haurien de tenir les mateixes oportunitats i la possibilitat de tocar al Barrejant, per dir un espai…

Sant Boi continua sent un lloc on es perpetua aquella dita de que no s’hi es mai profeta a la teva terra i aixo s’hauria de canviar en un mon on cada vegada es mira mes cap a un mateix i s’intenten resoldre les mancances del teu ambit proper.

I es que com he dit, tenir un tecnic municipal com a amic es meravellos i especialment si aquest es el manager dels amics de Qui hi ha?

Aqui podreu comprovar que tot es cert (http://www.quihiha.cat/sections/display/cat/qui-hi-ha/)  i que potser si ell es el seu manager hauria de tenir certa vergonya torera i no pensar que el Lluitador no s’enteraria. Tinc super-vista.

No estaria de mes pensar en grups tan bons com Les Phillipes, Entrevarios o Mel que tan be deixen el panorama santboia fora de casa, i tots amb disc al mercat.

Els esmorzars de l’onze de setembre

 

Els superherois necessitem una gran quantitat de vitamines i hidrats per mantenir els nostres super poders. I avui es presentava una de les millors dates per esmorzar gratis i fins a omplir les piles a tope. Es tracta de l’esmorzar que es celebra cada any a Can Torrents amb motiu de la diada nacional de Catalunya.

El que més m’ha sobtat és que ningú m’ha demanat cap acreditació -ningú m’havia invitat- , i he pogut entrar amb la meva capa i el meu vestit de super heroi. Meravellosa seguretat! Inclús he pogut saludar a l’amic Jaume Bosch i Mr. Montilla allà pressents. Hem pogut tastar tot tipus de dolços com ara croissants, croissants de xocolata, ensiamades, muffins, i moltes més coses com ara entrepans, cafès i sucs per a tots als gustos… I mentrestant totes les iniciatives socials es floreixen per la manca de recursos d’uns que prefereixen la imatge externa als fets del mateix poble. ¿Que pensaria Rafael Casanovas d’això? Tampoc ho sabem, ja que el nostre heroi ja en tindria prou  amb refutar el seu heroicisme històric.

11 de setembre, dia de contrastos a la meva amada Catalunya.

Però amb l’estomac ple.

Jo també sóc espartac

Si l’Stanley Kubrick aixequès el cap i veuria el que han fet amb la seva obra es moriria de la vergonya. Agafant aquesta frase tan cinematogràfica ,ja utilitzada molt de temps abans per un fanzine del casal de joves de la Coope -en aquells temps quan existien els casals de joves!-, es proposen vendren’s l’última idea d’un ajuntament que no confia en els ciutadans. Ja ho sé. Em podrieu dir que és una iniciativa que intenta unir als santboians i santboianes que fan coses i unir-les sota un mateix segell, però, els ciutadans no saben organitzar-se per si sols?

Darrera d’això podem veure de manera evident una mica de populisme adreçat a les el·leccions del proper any. Ens volem ensenyar com l’ajuntament vetlla per tots aquells ciutadans “que fan coses”. El que no diu el video es com l’ajuntament s’ha anat carregant any rera any totes aquelles activitats solidàries i sense afany de lucre que no acabaven d’encaixar en una manera de fer que és “o ho faig  jo o no ho faig”. De fet l’ajuntament intenta en els útlims anys apropiar-se de totes les iniciatives privades i les institucionalitza, rollo soviètic.

De fet el projecte “Jo sóc Espartac” no va més enllà de fer un video, una mena de video-instal·lació al Centre d’art Can Castells que segurament es projectarà a algun lloc i res més. Ningú ens farà cas ja que nosaltres som espartac. L’ ajuntament no.

A més, que ningu pregunti quan costa la campanya publicitària aquesta. Fliparieu!