Una nova cultura de la despesa….

Aquest títol  tant maco apareixia la portada del Viure al passat mes d’abril. Crisi. La paraula crisi apareix a tots llocs i ens fa por. Fins i tot a aquells que vetllen pel ciutadans de sant boi i que cuiden de nosaltres els hi fa por. I per això ara diuen que intentaran administrar els recursos d’una manera més lògica. Que vol dir això? Que fins ara han tirat els diners?

Però bé, deixant aquesta relexió de banda ens centrarem en aquesta nova política d’estalvi, cosa de la que el nostre amic Jaume en sap molt -recordem que era empleat d’una caixa d’estalvis-.  A aquell magnífic i teatral acte anomenat Passem comptes el senyor Somriures -aixi coneixem a Jaume Bosch, que per cert, és del millor que hem tingut a Sant Boi (imagineu!)- assenyalà que en els últims anys el pressupost municipal ha baixat un 23%. I això són molts diners! És evident que el que rebem no és culpa de ningú de l’ajuntament però si l’ús que es fa del pressupost. Per començar sería bó preguntar-se si els sous d’aquells que estem a l’ajuntament es corresponen amb la feina feta. Si la feina que s’ha de fer és passar-se dues hores al Gater o el Set i tornar cap a casa a les tres potser algú hauria de fer una pensada. I no parlo dels pobres administratius, ni del servei d’arxiu, ni del senyor que hi ha a la porta. Parlo d’aquells que pugen cap a dalt i fan veure que treballen però que no saben res d’un poble que els hi demana compromís i coherència. Parlo d’aquells que es passen les hores organitzant pic-nics oficials i festetes, enlloc de baixar a fer feina de camp, parlant amb els ciutadans i obrint-se als santboians, que són el públic més agraït, ja que una vegada rera altre et tornen a votar.

En quant a la despesa e subvencions hi han certs dubtes en quant si els diners es destinen a fins socials ja que la manera de justificar les mateixes és amb tiquets i memòries econòmiques, enlloc de fer-ho amb indicadors qualitatius i de resultats. En aquest sentit hem d’anar amb compte. ja que certes macroassociacions santboianes es transformen poc a poc en una autèntica maquinària econòmica que esdevenen una cosa semblant a una empresa.

I per cert, acabant amb l’article que hyem començat. El mateix anava acompanyat d’unes fotos d’un coneguda fotògrafa freelance. Si voleu us dic quan cobra aquesta senyora. No seria més lògic que algú de comunicació establís aquest rol?

Des del cel Santboià.

El lluitador