Jo també sóc espartac

Si l’Stanley Kubrick aixequès el cap i veuria el que han fet amb la seva obra es moriria de la vergonya. Agafant aquesta frase tan cinematogràfica ,ja utilitzada molt de temps abans per un fanzine del casal de joves de la Coope -en aquells temps quan existien els casals de joves!-, es proposen vendren’s l’última idea d’un ajuntament que no confia en els ciutadans. Ja ho sé. Em podrieu dir que és una iniciativa que intenta unir als santboians i santboianes que fan coses i unir-les sota un mateix segell, però, els ciutadans no saben organitzar-se per si sols?

Darrera d’això podem veure de manera evident una mica de populisme adreçat a les el·leccions del proper any. Ens volem ensenyar com l’ajuntament vetlla per tots aquells ciutadans “que fan coses”. El que no diu el video es com l’ajuntament s’ha anat carregant any rera any totes aquelles activitats solidàries i sense afany de lucre que no acabaven d’encaixar en una manera de fer que és “o ho faig  jo o no ho faig”. De fet l’ajuntament intenta en els útlims anys apropiar-se de totes les iniciatives privades i les institucionalitza, rollo soviètic.

De fet el projecte “Jo sóc Espartac” no va més enllà de fer un video, una mena de video-instal·lació al Centre d’art Can Castells que segurament es projectarà a algun lloc i res més. Ningú ens farà cas ja que nosaltres som espartac. L’ ajuntament no.

A més, que ningu pregunti quan costa la campanya publicitària aquesta. Fliparieu!